Para más información, no dudeis en llamar al Tel. 938 407 117 o enviar un correo a  ecoviand@ecoviand.com

Según estudios recientes, los alimentos ecológicos contienen una mayor concentración de antioxidantes, minerales y vitaminas –entre un 40 y un 80 % dependiendo del alimento–, por lo que son más nutritivos, sabrosos y seguros. Se pueden consumir con piel, ya que ésta no almacena pesticidas, ni agentes químicos al no usarse en su cultivo.

El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, acompanyat del director general d’Agricultura i Ramaderia, Miquel Molins, i del president del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE), Daniel Valls, ha presidit la presentació de les estadístiques i l’evolució del sector de la producció agrària ecològica a Catalunya 2000-2010.

Durant la presentació, el conseller ha afirmat que les dades presentades avui confirmen la bona salut de la producció ecològica a Catalunya, ja que es manté com una de les comunitats autònomes més dinàmiques i en clara línia ascendent tant en nombre d’operadors com en cultius i activitats ramaderes.

Segons Pelegrí, el Govern català impulsa l’agricultura i la ramaderia ecològiques tant per l’excel·lència dels productes que se n’obtenen com pels beneficis socials i ambientals que aporten. “Catalunya ha estat pionera a l’Estat espanyol en el camp de la producció ecològica, i, com constaten les dades presentades avui, continua sent-ne capdavantera”, ha afirmat Pelegrí.

De fet, la producció agrària ecològica manté bones perspectives de creixement, malgrat la crisi, esdevé un dels pocs sectors primaris que té un comportament positiu i constitueix una alternativa per a altres productors i empreses agroalimentàries.

El conseller ha explicat que s’imposa cada cop més entre els consumidors el desig de fer compatible una alimentació equilibrada amb el respecte envers el medi ambient. L’alimentació ecològica i els aliments de proximitat guanyen pes a la cistella de la compra, en una tendència que es confirma a escala mundial.

“Tenim el repte de consolidar el creixement de la producció ecològica certificada per als pròxims anys, i la seva consecució passa per reforçar l’estructura del sector i els canals de comercialització, i per promoure el consum dels aliments ecològics a casa nostra”, ha manifestat el responsable de l’Administració agrària catalana.

Durant la roda de premsa, Pelegrí ha afegit que es poden fer grans progressos per fomentar unes produccions agràries de gran qualitat mediambiental, i, tot i que tenim encara un gran recorregut i oportunitats en el mercat ecològic, la producció ecològica és una aposta de futur perquè els seus valors són els valors futurs de la societat. Per aquest motiu, el conseller ha explicat que “les administracions hem d’ajudar al sector, acompanyar-lo en el camí i fer-lo fort. Aquest ha de ser el nostre objectiu”, ha afirmat Josep Maria Pelegrí.

Tot i el context econòmic actual, el sector creix i diversifica les seves activitats

El president del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE), Daniel Valls, ha estat l’encarregat de presentar les estadístiques i l’evolució del sector de la producció agrària ecològica a Catalunya 2000-2010.

En aquest sentit, Valls ha explicat que el nombre d’operadors ha crescut un 14,54% respecte de l’any 2009, és a dir, el creixement ha estat de 208 nous operadors inscrits, amb la qual cosa el nombre se situa als 1.639 operadors.

Pel que fa a la superfície de cultiu, també s’ha produït un creixement del 16,77% respecte de l’any 2009, cosa que situa el nombre d’hectàrees ecològiques en 83.506. El 60% del total correspon a prats, pastures i farratges, el 21% a conreus (vinya, oliveres, cereals, etc.) i el 19% a bosc, matolls i recol·lecció silvestre.

Valls ha destacat que els cultius majoritaris en agricultura ecològica són típicament mediterranis (vinya, olivera i cereals). De fet, la vinya és el principal conreu ecològic a Catalunya (26% del total de superfície de conreus) i durant l’any 2010 ha augmentat un 27% respecte de 2009.

D’altra banda, el cultiu d’oliveres ecològiques ha pujat un 22% en el darrer any i els cereals han augmentat un 17% respecte de 2009. L’olivera és el segon conreu en importància (22% del total de superfície de conreus) i els cereals el tercer (també el 22% del total de superfície de conreus).

La ramaderia ecològica augmenta més del 23%

Pel que fa a la ramaderia ecològica, respecte de l’any 2009 ha augmentat un 23,68% i se situa en 491 explotacions ramaderes. El vaquí de carn és l’activitat principal amb 278 explotacions (creix un 16,32% respecte de 2009). El segueix l’oví de carn amb 78 explotacions (creix un 34,48% respecte de 2009).

En aquest àmbit, cal ressaltar que el cabrum de carn ha crescut considerablement (un 45%), i ha passat de 40 a 58 explotacions; l’equí (un 32%) ha passat de 25 a 33 explotacions, i l’apicultura (un 200%) ha passat de 2 a 6 explotacions.

Augmenta un 10,13% l’activitat industrial

Catalunya, tot i disposar d’una superfície menor destinada a la producció ecològica, inverteix més recursos en la indústria agroalimentària que altres comunitats autònomes de l’Estat. En aquest sentit, les activitats industrials se situen en 609 i creixen un 10,13% respecte de l’any 2009.

Per activitats, destaquen l’elaboració i/o embotellat de vins, caves i escumosos (creix un 11,69%), la comercialització i/o distribució (creix un 17,19%) i la manipulació i/o envasat de la producció hortofructícola (creix un 3,51%).

A més de créixer en nombre d’operadors, elaboradors, importadors i comercialitzadors, cal destacar que es detecta més diversificació de les diverses activitats industrials agroalimentàries a Catalunya.

Pel que fa a les dades econòmiques, el president del CCPAE, Daniel Valls, ha explicat que en volum de facturació el sector va créixer un 9,89% de l’any 2008 a l’any 2009. Els subsectors amb més volum de facturació són la vinya i l’elaboració de vins, caves, sidres i altres begudes alcohòliques (18%), el cultiu de cereals i lleguminoses per gra i manipulació, envasat i transformació de grans (13%), i la comercialització i distribució (12%). Pugen gairebé tots els subsectors, si bé destaca la forta baixada de la facturació del subsector dels fruits secs.

Finalment, Valls ha explicat que el CCPAE compta amb més de 21.300 productes agroalimentaris ecològics autoritzats.

Els consumidors que assumeixen aquestes set accions contribueixen a conservar el medi ambient, a aconseguir un món més equitatiu i, de passada, estalvien diners. Diversos consells senzills de realitzar faran possibles aquestes set erres del consumidor “verd”.

Reflexionar
Els consumidors ecològics són reflexius i crítics. Reconeixen que els éssers humans, com els altres éssers vius, formen part d’un tot interrelacionat: la naturalesa. Qualsevol acció que anteposa als éssers humans en detriment de la naturalesa repercuteix de forma directa o indirecta en el benestar humà actual i el de les generacions venidores. La informació i l’educació ambiental són claus perquè els ciutadans puguin repensar la seva manera de consumir.

Les decisions coherents amb aquesta actitud són molt diverses: elegir béns i serveis compromesos amb el medi ambient, caminar, anar amb bicicleta o en transport públic en lloc del cotxe privat, recolzar l’ús de les energies renovables i fugir en la mesura possible de l’ús de combustibles fòssils, consumir aliments frescos, de temporada i propers, vestir robes realitzades amb fibres naturals, etc.

Rebutjar
Els productes tòxics, no biodegradables o no reciclables s’han de quedar fora de la llista de la compra. Aquest tipus de productes poden estar en molts àmbits de la llar i, sempre que es pugui, cal rebutjar el seu ús i substituir-los per altres més respectuosos amb el medi ambient. La neteja de la casa o de la bugada es pot fer de manera ecològica sense recórrer a productes industrials.

Els productes tòxics, no biodegradables o no reciclables s’han de quedar fora de la llista de la compra

Les etiquetes i la informació al consumidor dels productes poden ajudar a discernir-ne quins cal rebutjar. Conèixer bé els símbols de reciclatge pot servir per saber si els materials es recuperaran quan acabi la seva vida útil.

Alguns productes tenen un gran impacte ambiental i, per això, convé rebutjar-los. És el cas dels articles que utilitzen CFC, causants de la destrucció de la capa d’ozó, altres que tenen una alta empremta de carboni, consumeixen una gran quantitat d’aigua virtual, causen la deforestació de boscos verges, es basen en el tràfic il·legal d’espècies amenaçades o utilitzen arts de pesca il·legals o sobreexploten dels caladors, entre altres. Com possibles substituts, es poden consumir els productes que garanteixen la utilització sostenible dels boscos (segell FSC) o dels recursos pesquers (segell MSC), els productes ecològics o de comerç just.

Reduir
El resultat de la fórmula és evident: menys béns, menys despeses, menys explotació dels recursos naturals i menys contaminació i residus. No s’ha de deixar de consumir, sinó no fer-s’ho amb cap. Abans d’adquirir un nou producte, convé preguntar-se si de veritat és necessari.

Els consumidors poden reduir el seu impacte ambiental de moltes maneres. En comprar, cal evitar els productes amb un empaquetament excessiu. Sempre que es pugui, cal elegir les mides grans i els productes concentrats per generar menys escombraries i, alhora, estalviar diners. L’aigua no és un bé inesgotable encara que el sembli cada vegada que s’obre l’aixeta. Diversos consells permeten reduir el seu consum sense que sofreixi el nivell de benestar. De la mateixa manera, la generació d’energia suposa la utilització en gran part de combustibles que generen contaminació, com al petroli o materials radioactius, i l’explotació de la naturalesa. La despesa en energia també es pot disminuir a casa mitjançant unes quantes pautes senzilles.

Reutilitzar
Prolongar la vida útil dels béns contribueix a l’estalvi domèstic i a disminuir l’impacte ambiental. Els envasos o productes d’usar i tirar són l’antítesi d’un consum responsable i ecològic.

Prolongar la vida útil dels béns contribueix a l’estalvi domèstic i a disminuir l’impacte ambiental

La reutilització és possible de moltes formes. En fer la compra, convé portar bosses de tela o d’altres materials que permetin el seu ús prolongat i evitin les perjudicials bosses de plàstic. Les bateries recarregables són menys nocives que les d’un sol ús. Els fulls de paper es poden utilitzar per ambdós costats i les capses de cartró es poden aprofitar més vegades per guardar altres objectes. Els llibres, els discs, la roba, etc. es poden intercanviar entre familiars i amics, i tampoc no està de més fer-se un volt pels mercats de segona mà. El barat surt car, no sol per a la butxaca, sinó també per al medi ambient. Els productes molt barats de mala qualitat no duren gens i acaben a les escombraries. Al seu lloc, els ben elaborats es poden reutilitzar més vegades. Cuidar-se de manera adequada els productes, fer cas de les recomanacions dels fabricants i reparar-los sempre que es pugui afavorirà que durin més. Una forma més sofisticada de reutilitzar és l’”upcycling” denominat, que transforma un objecte sense ús o destinat a ser un residu en un altre d’utilitat igual o major i valor. Els consumidors aconsegueixen nous productes i s’estalvien diners.

Reciclar
Separar els residus de manera adequada per al seu posterior reciclatge és una acció amb múltiples beneficis mediambientals. Les escombraries reciclades no acaben als abocadors, cada vegada més saturats, els materials rebutjats s’aprofiten per elaborar nous béns i, per això, s’evita l’extracció de noves matèries primeres i es redueix el consum d’energia en la seva elaboració.

En reciclar una llauna d’alumini, s’estalvia una quantitat d’energia similar a què consumeix un televisor durant tres hores. Un bé amb alumini reciclat consumi un 5% de l’energia que necessitaria si es basés en material verge

De manera similar, els consumidors també poden practicar el compostatge, un sistema que transforma les escombraries orgàniques en diverses aplicacions ecològiques.

Redistribuir
Els desequilibris entre els països rics i pobres no solament afecten els seus habitants, sinó també el medi ambient. La humanitat ha duplicat en els últims 40 anys la seva empremta ecològica global, de manera que el consum actual es basa en la utilització dels recursos d’altres territoris o de generacions futures. Si totes les persones del món visquessin com un ciutadà mig de EE.UU. o d’Emirats Àrabs Units, es necessitarien més de 4,5 planetes Terra. L’empremta ecològica dels espanyols també és alta: es requereixen més de tres superfícies com la d’Espanya. El medi ambient i la humanitat no poden suportar de manera indefinida aquest desenvolupament insostenible i, per això, cal redistribuir el consum de manera equitativa. Els productes amb una menor empremta ecològica o basada en principis de comerç just poden disminuir aquestes diferències.

Reclamar
Els consumidors poden i han de tenir una participació activa en les activitats que influeixen en la seva vida quotidiana. La llei empara la possibilitat de reclamar i exigir actuacions que contribueixin a millorar el medi ambient i la qualitat de vida dels ciutadans. Les línies d’acció són molt diverses: reclamar a les institucions més mesurades per conservar i recuperar el medi ambient, reclamar més infraestructures per poder reciclar, reclamar un major suport als productes ecològics i a les energies renovables, reclamar l’ús de bosses reutilitzables als supermercats en comptes de les d’usar i tirar, reclamar més productes reciclats i reciclables, reclamar més informació mediambiental, etc.

Els consumidors són la base del sistema productiu i les seves decisions de compra poden modificar les tendències del mercat. Per això, realitzar un consum responsable és una manera indirecta de reclamar a les empreses que incloguin la variable ecològica en els seus béns i serveis.

Font:  gencat.cat

_________________________________________________________________

Marie‐Monique Robin, periodista especializada en agroalimentación.

“¿Tú comerías insecticida?”

Víctor M. Amela

La Contra

La Vanguardia 20/02/2009

Tengo 48 años. Nací en Gourgé, pueblecito cerca de Poitiers (Francia), en una familia

campesina. Soy periodista. Estoy casada y tengo tres hijas (11, 14 y 17 años).

¿Política?

No me caso con nadie, mi compromiso es con la gente: por eso pongo mi pluma en la llaga. Soy agnóstica

Qué es Monsanto?

El gigante de la industria agroquímica que domina el mercado mundial de la alimentación.

¿Cómo logra dominar la alimentación mundial?

Domina el mercado mundial de semillas: dominar las semillas es dominar los estómagos, la población mundial.

¿Y cómo se logra dominar las semillas?

Modificándolas genéticamente y patentándolas. Antes de 1992 no podían patentarse semillas, y Monsanto logró que Estados Unidos lo permitiese. Hoy tienen mil patentes.

¿Es algo que debería preocuparme?

Si te preocupa qué comen tus hijos, sí. Preocúpate por las 80.000 hectáreas cultivadas con maíz transgénico en Catalunya y Aragón: ¿por qué España es el único país de Europa que acepta cultivos transgénicos?

¿No sucede en otros países europeos?

Está prohibido. Con razón: carecemos de estudios sobre los efectos en la salud humana y en el medio ambiente de los organismos genéticamente modificados (OGM).

¿Y por qué España no los veta?

En el Gobierno de España hay ahora cuatro personas relacionadas con Monsanto.

¿Quiénes?

Estoy contrastando los datos y pronto publicaré sus nombres.

¿Ese maíz es un OGM de Monsanto?

Sí, se le llama maiz Bt, iniciales de Bacillus thurigiensis: esa bacteria está en el suelo de forma natural y es insecticida. Si se usa en preparados pulverizados es eficaz, y el sol la degrada pronto: resulta inocua para el medio ambiente. Pero los de Monsanto tomaron de la bacteria el gen que produce la toxina, y lo insertaron en el genoma del maíz.

Brillante idea: de este modo, ese maíz queda blindado contra los insectos, ¿no?

Sí, pero a un coste peligroso: la toxina intoxica no sólo al piral ‐insecto perjudicial para el maíz‐, sino también a los insectos predadores del piral (como la crisopa), y a mariposas, mariquitas, microorganismos del suelo, pájaros insectívoros…

¿Y a mí?

¿Tú comerías insecticida? Pues ese maíz insecticida pasa a harinas, chips, tacos, cereales, sopas, tortas… ¿Por qué cada día hay más alergias? ¡Son sobrerreacciones de nuestro organismo ante algo que no reconoce!

Con no comer ese maíz, ¡salvado!

No: ese maíz poliniza cultivos de maíz ordinario, contaminándolos, convirtiéndolos también en transgénicos. ¡Extinguirá el maíz natural! Y aunque no ingirieses ese maíz directamente…, se lo dan como forraje a animales que luego tú sí comerás.

¿Debo alarmarme, pues?

Mis padres eran campesinos, líderes sindicales agrarios en Francia: adoptaron abonos, pesticidas convencidos de que hacían progresar la agricultura. Hoy están arrepentidos: la biodiversidad de variedades hortofrutícolas ha decrecido drásticamente…, y la mayor proporción de cánceres se da entre agricultores.

Entonces sí podemos alarmarnos…

El herbicida más vendido del mundo se llama Roundup, de Monsanto. Extermina toda la maleza…, pero no es biodegradable, y es promotor de cánceres y perturbador endocrino. ¿Cómo no vamos a padecer cada día más cánceres, diabetes, parkinson y alzheimer? ¡Mis hijas y yo ya no comemos vegetales que no provengan de cultivo biológico!

¿Herbicidas y pesticidas dan cáncer?

¡Nacen bebés con residuos de dioxinas en sus células! Las dioxinas son derivados de síntesis químicas de laboratorio. Llegan a los bebés por lo que comen las madres.

Esto ya escalofría.

Estamos intoxicándonos. Mire el pan.

¿Qué le pasa?

Para que la espiga de trigo produzca más grano, ha sido genéticamente modificada y protegida con ocho pesticidas y varias hormonas… cuyos restos te comes en el pan. ¡Claro que hay cánceres de mama y próstata, y el esperma pierde fertilidad! Siete amigas de mi edad tienen cánceres. Ninguna amiga de mi madre lo tuvo a esta edad.

¿Y por qué no reaccionamos?

Porque priorizamos la cantidad, la producción, la viabilidad económica, el negocio, los precios… Pero este sistema acabará también con los pequeños agricultores.

¿Por qué?

Compran semillas genéticamente preparadas para ser fumigadas con Roundup, se obligan a comprar remesas nuevas cada año, y son caras. Perdemos miles de variedades tradicionales, y los campesinos acaban en manos de Monsanto, arruinándose muchos.

¿Qué pasará si se mantiene esta tónica?

Que Monsanto producirá todas las semillas… y todos los productos fitosanitarios sin los que esas semillas genéticamente modificadas no ructifican (como el Roundup, que le reporta el 30% de sus ingresos): ¡negocio redondo para Monsanto! Si se confirma que algún producto es peligroso, lo retirarán, dándoles tiempo para fabricar otro… hasta que vuelva a demostrarse que es cancerígeno o perturbador hormonal. Y así hasta que acabemos todos estériles y enfermos.

Esto es tan tremendo… Cuesta creerle.

Tenemos ya el precedente del agente naranja. Empleado como herbicida durante decenios, su uso en la guerra de Vietnam ratificó su toxicidad cancerígena. Así que ha sido retirado. Lo fabricaba Monsanto. ¿Y qué le ha pasado a Monsanto pese a los millones de damnificados? Nada.

Les hortalisses ecològiques contenen fins i tot el 90% més de      vitamina C. El contingut de proteïnes i aminoàcids en els llegums i cereals ecològics s’incrementa fins i tot el 12% respecte als convencionals.

Això indiquen alguns dels resultats d’investigacions entre elles les presentades per la Dra. Maria Dolores Raigón de l’UPV, en el I Simposi sobre qualitat i indústria agroalimentària ecològica a Espanya, celebrat els dies 12 i 13 de novembre a València, organitzat per la Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica (SEAE), en col·laboració amb l’Escola Tècnica Superior del Medi Rural i Enologia (UPV) i el Comitè d’Agricultura Ecològica de la Comunitat Valenciana (CAECV).

A aquesta circumstància, s’afegeix que en el procés de producció i elaboració d’aliments ecològics, no estan permesos els pesticides químic-sintètics, o els productes transgènics o altres ingredients i additius, amb potencial efecte negatiu en la salut humana i en el medi ambient, una cosa que sens dubte redueix sensiblement els riscs de contaminació ambiental i de contreure malalties.

D’altra banda, l’elaboració d’aliments ecològics, com els embotits, els formatges, el vi, l’oli o les melmelades, requereixen una menor addició d’additius o estabilitzants per a la seva conservació, a causa que la “matèria primera” per a fabricació està menys “maltractada” i parteix de millors condicions per a la seva transformació. A més, els additius usats en la transformació d’aquest tipus d’aliment són herbes i essències naturals que s’han usat tradicionalment, quan no existia tanta química.

En els segles passats existien problemes de salut a causa que no es descobrien les formes de curació, això es compensava amb una millor alimentació a causa que els productes provinents de l’agricultura tenien tot el seu potencial. En l’actualitat, ve ocorrent al contrari. S’ha avançat en la medicina, però els aliments han disminuït el seu potencial efecte en la salut. De tal manera que per suplir la disminució dels nutrients dels productes alimentaris ha de prendre pastilles i drogues per guarir-se a causa de l’alimentació deficient. Fins i tot, en ramaderia ecològica hi ha estudi que constata que el contingut d’àcids grassos de la llet de vaca, donen menys problemes que els lactis de ramaderies convencionals.

El sector elaborador ecològic, reconeix que han estat autodidactes i que fins ara han comptat amb escàs suport de l’administració en les seves inversions i en la investigació per al seu desenvolupament i demando major formació tant per als restauradors, una baula important a la cadena que ajuda a difondre la informació als consumidors finals.

El sector encara emergent de la indústria agroalimentària ecològica a Espanya va assolir el 2008, els 2.600 operadors, la gran majoria relacionades amb la producció vegetal. Per categories, són 396 les indústries de Manipulació i Envasament de Productes Hortofructícoles Frescos davant les 373 de 2007; 351 són Bodegues i Embotelladores de Vins i 298 Trulls i Envasadores d’Oli. Catalunya amb 459 indústries, Andalusia amb 384 i la Comunitat valenciana amb 230 són els llocs que major nombre d’elaboradors tenen. D’elles les relacionades amb la producció animal són 430, on destaquen els 126 Escorxadors i Sales d’Especejament, i les 69 indústries de Llet, Formatges i Derivats Lactis.

Font: www.agroinformacion.com

Un estudio de la Dirección General de Agricultura de la Comisión Europea (An analysis of the EU organic sector) destaca el crecimiento notable de la agricultura ecológica en todo el continente, especialmente “espectacular” en el caso de España. Los últimos datos completos recogidos en el estudio pertenecen a 2008 y, respecto al año anterior, el campo bio español creció en extensión nada menos que un 33% respecto al año anterior hasta situarse en el país de la UE con más superficie dedica a la agricultura certificada, con un total de 1,3 millones de hectáreas.

El trabajo de la Comisión destaca además que, en España, los cultivos ecológicos abarcan el 4,4% del área agrícola utilizada. En Andalucía y Murcia este tipo de cultivos tiene mayor peso –entre el 5 y el 10 por ciento de su agricultura–, mientras que en la Comunidad Valenciana, Cataluña, Aragón, Rioja y Navarra suponen del 2,5 al 5 por ciento.

Lo bio ya es un sector significativo en la economía de estas regiones y se ha convertido una de las pocas salidas rentables que encuentran hoy los agricultores. De hecho, el informe de Bruselas indica que la demanda entre los consumidores europeos aumenta a un ritmo superior al de la producción, por lo que hay buenas perspectivas para todas estas actividades. En España, el abastecimiento de ecoalimentos se concentra en tiendas especializadas, mientras que la oferta es todavía escasa en los estantes de los supermercados generales.

Fuente: larevistaintegral.com

L’equip d’Ecoviand us desitjem unes molt Bones BIO Festes!!!

Font: Producción Agraria Ecológica, Generalitat de Catalunya